José Mourinho, expectatives i estirabots

Això que li passa a José Mourinho, que a Madrid se’n comencen a cansar, ja es veia a venir. Potser acabi girant la truita al seu favor i tot li vagi molt bé i faci que el Reial Madrid guanyi la desena Copa d’Europa i desbanqui el FC Barcelona de la Lliga espanyola, però ara mateix ho veig molt improbable. Perquè a Mourinho li està passant el que acostuma a passar quan les persones com ell, amb una transcendència pública notòria, es creen un personatge i s’obliguen a jugar un paper que els acaba convertint en una caricatura d’ells mateixos, amb els trets cada vegada més exagerats, que els estrafà d’una manera ridícula. Potser Mourinho acabi girant la truita al seu favor i fa que tot li vagi molt bé i tot allò que hauria de passar per poder dir que tot li ha anat bé i que ha triomfat com a entrenador del Madrid, potser totes les expectatives que ha anat creant es compleixin i tots els estirabots esdevinguin gràcies, però no ho crec, perquè el camí que s’ha obligat a seguir el dur a dir-la cada vegada més grossa i fer-se cada dia més antipàtic i a interpretar-se i sobreactuar. I ha anat a raure en un club amb una política esportiva que és un sense sentit i que té un entorn periodístic que es creu que només passen les coses que ells diuen que passen. Potser Mourinho acabi girant la truita al seu favor i tot allò però a mi sembla que l’obra que ha estat representant des que va començar a crear-se el personatge que interpreta d’una manera tan insofrible quan era l’entrenador del Chelsea és a punt de fer caure el teló.

Anuncis

18 pensaments sobre “José Mourinho, expectatives i estirabots

  1. Jordi, no podies ser més oportú… no fa ni mitja hora, quan els periodistes de Madrid l’han preguntat per tercera vegada per l’absència de Pedro León: “Mourinho deja plantada a la prensa en Auxerre: desde su punto de vista, la prensa tenía que haberle preguntado por los jugadores que iban a jugar, en lugar de por los ausentes”.

    Per a més info, mirar papers esportius del centre…

  2. No som ni al mes d’octubre i Mou 0,0 ja comença a ésser víctima de si mateix. Acostumat a entorns lleugerament més respectuosos amb la seva autoritat (Porto, Chelsea, Inter) el seu caràcter guanyador i perdonavides era congruent amb els excel·lents resultats obtinguts.

    Però Espanya és diferent, i Madrid n’és la mestressa. Mourinho no només ha d’heure-se-les amb jugadors, sinó -i principalment- amb directius, secretaris tècnics, periodistes, “puntopeloteros” i opinadors múltiples, els criteris dels quals són tan volàtils i canviants que ja a aquestes alçades l’han fet caure en una voràgine de paraules, frases, afirmacions i negacions sense sentit, propiciades per la seva manera de ser, la seva incontinència verbal i les seves maneres prepotents i agressives, que ara se li han girat en contra. Els aficionats madridistes ja no saben què pensar d’ell… però sí sé què estarien pensant si fos l’entrenador del Barça. Quan acabi tota la feina que té amb tots aquests, potser li quedaran cinc minuts setmanals per preparar el partit.

    I jo me n’alegro moltíssim que aquest portuguès, que tan simpàtic és, sigui l’entrenador del Madrid: ens està fent una feina que mai li podrem agrair. I pensar que fins i tot hi havia molta gent que el reivindicava per al Barça… gràcies, Laporta, per portar-nos el Pep, i gràcies, Floren, pel teu gran fitxatge!

  3. Jordi , el més divertit està per vindre ja que aqui hi ha una guerra entre Unidad Editorial i Prisa. Aquesta tarda gent de Prisa ja està possant a parir al Mou, mentre que Inda & company estan a l´expectativa. Només cal recordar com van fustigar a Pellegini desde
    el primer dia Unidad Editorial.

    El que no hem cuadra d ´aquesta historia es el senyor Valdano amb tot aquest embolic.

    • Avui a Cuatro, als ‘esports’ del migdia ja han fet la comparativa Pellegrini i Mou en el mateix punt de temporada l’actual i la passada, i surt perdent moltíssim Mou, perquè amés els mateixos periodistes Cuatro ja diuen que els hi agradava més el madrid de Pellegrini i sobretot el seu ‘estil’, totalment contrari a Mou.
      Efectivament, ara Prisa ataca a Mou i els altres ‘esperen’ de moment…com ja va passar la passada temporada amb Pellegrini però a la inversa… és molt interessant…

      Crec que Mou ja s’està passant massa…i lo d’avui…sincerament, si no comptes amb el jugador Pedro León, doncs diga-li al jugador i al director o secretari tècnic i no facis un espectacle i ho facis públic a la premsa i d’aquesta manera tan poc educada, sense delicadesa ni consideració i faltan el respecte al jugador d’una forma ruda i vulgar dient: ‘Pedro León no es cap Zidane, Di Stefano o Maradona, i que és un jugador que fa 2 mesos estava jugant al Getafe.’ Unes declaracions despectives a un jugador de futbol que forma part de l’equip que ha d’entrenar, motivar i cohesionar.
      Mou s’equivoca…ja varem quines conseqüencies té això…segurament del presi, res de res… però part dels jugadors, sobretot els españols, crec que confiaran menys en Mou, i ell haurà perdut la seva capacitat d’autoritat dins el vestidor. Cagada de Mou!

      • Jordi, l’inici de les dues temporades no s’assemblen absolutament en res, l’any passat el Madrid va fer 16 gols a favor i 2 en contra i enguany 6 i 1 a les 5 primeres jornades. En tot cas, el que més s’assembla és els pocs gols que ha encaixat.

  4. Corren rumors que el tal Pedro León hauria estat purgat per ser el ‘xivato’ de la premsa de Madrid. La insistència dels mitjans a la roda de premsa en l’absència del jugador a la convocatòria alimenta aquesta versió.

  5. Doncs a mi em sembla que a no ser que tot reventi a base de bé (és a dir una crisi social semblant a la moció de censura contra en Laporta) i la gent comenci a demanar caps a tort i a dret sortint-ne mal parats Valdano i Florentino, Mou es queda al Madrid mínim fins acabar la propera temporada (és a dir, dues), a l’estil Messina.

    Han venut aquest com l’entrenador definitiu, el millor del món. Ara, en l’ideari dels merengues més radicals, al seu club hi ha el millor entrenador, el millor jugador i el millor porter del món. A més, Flo va afirmar que la filosofia del club és guanyar títols. No s’entendría res que no fos guanyar des del primer any, però tampoc s’entendria que fessin fora al suposat millor entrenador, a The Special One.

    • Crisi social al Madrid?? Però si aquell club és el menys democratic… La gent del Madrid té alló de messetari que necessita d’un caudillo. Recordar només com va accedir en Floren a la Presidència… No va haver ni eleccions. En Badia ja va deixar constància d’aquesta manca de veus discordants en aquest blog… mentre al Barça hi ha una massa crítica forta i necessària, al RMadrid hi ha un caudillismo evident. Flo nos lo arregla todo! Pues ala! El que passa és que ara hi ha dos gallets al mateix galliner.
      SALUT!

      • Exacte, per això no crec que es produeixi la trencadissa suficient que faci que fotin fora a Mou i crec que es quedarà mínim un any més.

  6. A la teva pregunta: “Per cert, a veure si sabeu en què s’assembla l’inici de temporada del Madrid de Pellegrini al del Madrid de Mourinho?”
    A banda del que vaig dir ahir, s’assembla en que ja ha jugat contra l’Espanyol amb idèntic resultat (3 a 0) i que en ambdues temporades ja s’ha enfrontat a dos equips recent ascendits (l’any passat a Xerez i Tenerife i enguany a Real Societat i Levante).
    I si tampoc és això em rendeixo i que pensi un altre, que no ho veig! ( i sinó explica-m’ho que aquestes coses em fan molta ràbia, hehehe)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s