El Barça s’embala amb un triomf contundent

El FC Barcelona ha guanyat l’Athletic Club de Bilbao per 1 a 3 (gols de Keita, Xavi i Busquets) i amb els tres punts que ha sumat s’ha posat segon a la classificació, un punt per sota del València, que ha guanyat 0 a 2 al camp de l’Sporting, i un punt per sobre del Reial Madrid, que ha empatat a 0 gols al camp del Llevant.

Els blaugranes han jugat un molt bon partit, especialment a la primera part i, curiosament, mentre l’Athletic ha jugat amb onze futbolistes. Però no ha estat fins a la segona part que ha fet els gols i fins al minut 93 que no ha sentenciat el partit.

La primera part ha estat molt intensa, els dos equips s’han mogut amb molta rapidesa i han ofert un espectacle digne de veure’s. El Barça ha jugat molt bé, no ha concedit ocasions i n’ha creat més de dues i de tres per haver marcat. Però no ho ha fet. I a partir de l’expulsió d’Amorebieta, al minut 34, tot ha anat més lent. Perquè els bascos s’han tancat més i més bé i, sobretot, perquè la pluja ha anat enfangant el camp i la pilota ja no girava tan rodona i lleugera.

Indiscutiblement, l’efecte Ujfaluši ha provocat l’expulsió d’Amorebieta per una entrada més dura del compte del central basc a Iniesta al mig del camp. Ha estat una d’aquestes entrades excessives i perilloses que en cada partit n’entren mitja dotzena i que no provoquen més lesions perquè els futbolistes, per més que es digui que entrenen molt poc, són de ferro forjat i entomen les trompades d’una manera que costa de comprendre. Tanmateix, no ens hem d’enganyar i és clar que si el cap de setmana passat el defensa de l’Atlètic de Madrid no hagués lesionat Messi, probablement l’àrbitre d’aquesta nit no hagués expulsat Amorebieta. Si no fos perquè estic convençut que els àrbitres deixaran de ser tran primmirats d’aquí a no res, aquella lesió encara acabaria tenint uns efectes positius.

El Barça ha guanyat bé i només ha patit un minut encara no. Ha estat perquè Villa s’ha fet expulsar a les acaballes del partit quan l’hi ha etzibat un cop de puny a Gurpegui davant de l’àrbitre mateix. Ja és gros que Gurpegui, que s’ha passat el partit colpejant els turmells dels atacants blaugranes no hagi vist ni una mala targeta groga i que Villa, per ruc, se n’hagi anat als vestidors expulsat. Però aquestes coses passen.

Amb deu contra deu, els bascos han reviscolat i han marcat l’1 a 2 al minut 90. Hi ha hagut uns instants d’emoció, però no pas de patiment. I Busquets l’ha acabat amb l’1 a 3 just abans del xiulet final.

El triomf a Bilbao significa que el Barça ha agafat l’embranzida, que l’ensopegada contra l’Hèrcules va ser un accident i que l’absència de Messi, que es troba a faltar, la supleix perfectament l’equip. La temporada passada, els blaugranes van perdre al Manzanares i van empatar a San Mamés. En aquesta, hi han guanyat amb contundència. Van molt bé.

Anuncis

5 pensaments sobre “El Barça s’embala amb un triomf contundent

  1. ..personalment crec correcta l’expulsio del central Amorrebieta…l’entrada es forta de nasos i si li trenque el peu o no aixo es un altre tema….jo si disparo un tret a una persona soc acussat d’intent d’asesinat el toqui o no el toqui…..lo de Villa es de tonto…i Gurpegui es un guarro de collons…l’amistat vasco catalana que tant parle molta gent …jo amb economia i futbol no la vec per enlloc…els continuos xiulets a Iniesta no els entenc….m’agradaria que un dia parlesis del gran inici de temporada del amic Busquets…impressionant…..

    • Estic molt d’acord amb tu! No es necessari lesionar a un jugador per a què l’arbrit li ensenyi la vermella!

      L’amistat entre vascos i catalans…bé diguessim que és una amistat d’agermanó pel fet que des de Madrid ens ‘miren’ malament als dos, però les raons, les causes i els efectes són diferents, i a ells al cap i a la fi, sempre els tracten millor que a nosaltres. Però per a explicar això faria falta allargar-me molt, i fer un anàlisi social-polític i sobretot històric.
      En resum: ells van un o dos passos endevant que nosaltres sempre en temes d’autogovern.

      Ah! i quan es tracte d’una disputa de calers…jeje… no esperis que ells t’ajudin, aquí, com a tot, ‘qui no corra, vola!’

  2. Gran partit del Barça, sense trobar a faltar al Messi i en un camp difícil per la pluja. Els xiulets a l’Iniesta els trobo de molt baixa maduresa futbolística, pot ser a Bilbao entenen per fer grans jugadors de pedrera el fet que, més que no pas talentosos amb la pilota i respectuosos amb els rivals siguin bruts i destralers. A cada casa saben què volen per menjar.
    Llàstima que el Villa la va cagar amb le Gurpegui.

  3. Amorebieta entra a destemps amb les dues cames per davant a mitja alçada, no arran de gespa, tot plegat sempre hauria de ser expulsió (o groga taronja).
    A l’Iniesta el xiulaven per què un gol seu va donar el Campionat del Món a la Selecció Espanyola… suposo…
    Jordi, un tema: val a dir que no entenc els comentaris de diverses retransmisions dels partits quan parlen d’un jugador alt i diuen alló de: “home, per la seva alçada és força ràpid”… una frase com aquesta demostra molt poc coneixement dels esports. En Pichi en la transmi de TV3 va dir alguna cosa semblant, per una cursa del Piqué. Tenint en compte que els grans velocistes mundials medeixen més d’ 1’80 m. pensar encara que un futbolista de 1’85 o 1’90 és un paio lent, no ho acabo d’entendre. Jo veig més difícil que un Navas superi en cursa ràpida a un Piqué ben entrenat… Jo supero l’1’90 i en futbol seria un gegant, en canvi pel basquet se’m demaria ser el més habilidós i el més ràpid i tenir un bon joc de cames i cintura…
    Per quan s’acabaran aquests tòpics sobre les alçades dels futbolistes?? Abans si que hi havia els gegants tipus tronc que no sabien moure’s, això ha evolucionat…
    SALUT!

    • Tens raó, Eduard, ens movem d’un tòpic a l’altre. Els tòpics canvien, però no canvia la manera de fer i d’expressar-nos. Suposo que passa amb tot, que fem les coses d’esma.
      La rapidesa d’un atleta no depèn de la seva alçada sinó de les característiques de la seva musculatura, de les fibres dels seus músculs. Ara: mentre la resistència es pot entrenar, la rapidesa és més innata; també cal entrenar-la, però a un atleta amb fibres lentes difícilment el faràs un velocista de nivell. Però, vaja, algú a més conexeiments que jo ho podria explicar molt millor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s