Per què deixeu parlar els poetes?

El poeta Joan Margarit, premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va ser l’encarregat de fer el pregó de les festes de la Mercè d’enguany. I com que els poetes tenen el mal costum de dir allò que pensen i senten, Margarit va dir el que sentia i pensava i uns quants honorables membres del consistori barceloní es van sentir molestats i incomodats, i a casa seva per a més desvergonyiment. Perquè, és clar, com que Barcelona és com és, els pregons de la seva festa major no es fan des d’un balcó o al mig d’una plaça de l’Ajuntament amb el pregoner adreçant-se a la ciutadania sinó que a Barcelona, cap i casal de Catalunya, els pregons es fan en un dels salons de la casa i davant d’un auditori reservat i distingit.

Anant a la cosa, resulta que Margarit va tenir la pensada de dir que les relacions de Catalunya amb Espanya potser s’hauran de revisar si és que mai Catalunya vol esdevenir una Holanda o una Dinamarca en l’ordre mundial que es va dibuixant. I les reaccions a una tal provocació van ser immediates. N’hi ha hagut de tota mena, és clar, perquè la representació a l’Ajuntament de Barcelona és àmplia i variada i les eleccions, les grans i les no tan grans, són a tocar.

A CiU, ERC i IC el pregó els va agradar tant, que no han dubtat a dir que és el millor pregó que s’ha fet mai a Barcelona, o en els darrers anys almenys. Que pel que havia passat a les darreres edicions tampoc no és dir molt, la veritat, però aquesta és una altra qüestió.

Al PSC, que ha parlat per boca del seu alcalde Jordi Hereu, el pregó de Margarit no li ha fet ni fred ni calor, diu que no li dirà mai a cap pregoner el que ha de dir o no dir, però que Margarit el que ha dit ho ha dit molt bé i que, en tot cas, el que ha dit ell no ho hauria dit, o sigui, que Hereu no ha mogut un dit pel que Margarit ha dit.

I, finalment, hi ha el PPC que s’hi ha enfadat molt i ho ha trobat intolerable perquè, ha dit Alberto Fernández Díaz, Margarit no ha fet un pregó si no que ha exercit de “vocero nacionalista”, ho ha dit així, no en cursiva sinó en bilingüe, i jo m’he imaginat que a Fernández Díaz, si pogués, el que li agradaria seria fer unes ordenances en què es fixés clarament i inequívoca com han de ser els pregons, què s’hi pot dir i que no.

És clar, això els passa per deixar parlar els poetes!

Anuncis

2 pensaments sobre “Per què deixeu parlar els poetes?

  1. A mi em va agradar molt i molt el pregó del poeta!Ja és hora que aixequem la veu per dir unes quantes veritats i si no els hi agradat que s’ ho facin mirar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s