Bous ’emvotats’

El Parlament ha aprovat regular els correbous. Dos mesos després de prohibir les corrides de toros, ara ha decidit protegir els correbous. Entre les corrides de toros i els correbous hi ha diferències notables. D’una banda, hi ha la mort del toro en el cas de les corrides, i de l’altra hi ha el calendari de celebracions, que en el cas dels correbous es restringeix únicament a les festes locals.

No he assistit mai a cap corrida de toros ni a cap correbou, ni en tinc cap ganes. Trobo que convertir el patiment o la humiliació d’un animal en un espectacle o en una festa denigra les persones. Abans de prohibir les corrides de toros hagués preferit veure com dequeien per manca d’espectadors. No obstant, ja que hi va haver un grup de persones que van prendre’s la molèstia d’aplegar les firmes necessàries per a impulsar una Iniciativa Legislativa Popular, com a culminació d’una lluita de molts anys, em va semblar bé que el Parlament la tramités i que l’aprovés per majoria.

Tot el debat que es va muntar seguidament, sobre les raons identitàries que suposadament haurien mogut els diputats a prohibir les corrides de toros a Catalunya, per ser una festa símbol de l’espanyolisme més castís, em va semblar sobrera, per bé que inevitable. És el mateix que he pensat ara quan a corre cuita CiU s’ha afanyat a presentar una iniciativa per a protegir els correbous, abans que el Parlament no tanqués per vacances electorals. Trobo que no calia. I que l’única raó és quedar bé amb les terres de l’Ebre, on els correbous són tradicionals. Per això tots els partits, llevat d’IC, hi ha votat a favor. Perquè per més diferències que es puguin trobar entre les corrides de toros i els correbous, si l’una no s’aguanta gens l’altra s’aguanta per la quietud. 

Anuncis

13 pensaments sobre “Bous ’emvotats’

  1. Òstia , ara si que he flipat…. Aquest et té ganes eh , Jordi ? . Entro per actualitzar-me i veig això … De totes formes , no sé què faràs Jordi , però sempre des del respecte i l´ educació , es possible rebatre amb aquest que t´ estima tant ?

  2. Uriolet Piralt solo 2 cosas, es de muy mal gusto todo lo que escribes, y es de cobarde esconderte detras del pseudonimo.

    Quiero recordarte que Jordi Badia no ha faltado a nadie desde este blog.

  3. Comentarios anteriores no merecen consideración alguna, y entrar a valorarlos sería darles demasiada importancia.

    Y dicho esto, vamos al lío. Como siempre parezco condenado a ser contrapunto de lo que aquí es opinión mayoritaria… Sólo quiero desmontar una mentira que por repetida, va calando en los “formaderos” de opinión sobre la cuestión que nos ocupa. La mentira es que en el correbou el toro no acaba muriendo. Una vez el animal, ha participado en un correbou o cualquier otro festejo taurino, en el que haya participado en alguna lucha, se dice que el toro “ha aprendido”. Lo que le incapatiza para participar de nuevo en alguna otra celebració porque, como vulgarmente se dice, un toro “toreado” no se puede volver a torear. Es decir, que el animal muere como consecuencia directa de su participación en el evento taurino, como no podía ser de otra manera, ya que no tendría lógica ninguna prolongar su vida, incrementando los costes al ganadero sin posibilidad de retribución. La única salida que le queda es la venta de su carne, y por tanto al animal se le sacrifica en el matadero.
    En cierto modo, sería algo parecido a lo que sucede en Portugal dónde en las corridas no se mata al toro, pero posteriormente y de modo inexorable se le sacrifica. Se esconde la muerte del animal, que no quiere decir que no exista.
    Por tanto, desde el punto de vista animalista, no me parece que la diferencia sea sustancial entre una celebración y otra. Desde el punto de vista del toro, creo que si pudiera opinar, tampoco le vería mucha diferencia. Desde el punto de vista estético, prefiero (es opinión personal) lo que ocurre en una plaza, que está regulado por una ley increíblemente restrictiva, en la que se protege al toro en muchos aspectos, por unas normas y pautas que llevan funcionando unos cuantos siglos, y no es la explosión de “rauxa” popular, a menudo incontrolable, que se puede dar en un embolado o correbou. Desde el punto de vista filosófico, la carga simbólica que tiene la lidia no tiene nada que ver con un festejo popular con poquitas normas. Y desde el punto de vista de espectáculo, en la plaza hay una intimidad por la cual se puede salvaguardar, por ejemplo, que los niños, o los que no les guste, lo vean… los correbous en cambio son una fiesta popular, en la calle (en la de todos), en la que participan todos los ciudadanos quieran o no. Pero no pasa de una mera opinión personal, como digo.

    Además no estoy en contra de que se hayan protegido los correbous, sino de que se hayan prohibido las corridas. Creo que si tan deleznables eran, se hubieran extinguido solas sin la oportuna intervención del poder. Un poder que ha coartado la libertad de sus representados, Aunque sea para algunos, la libertad de ser unos cafres.

  4. Jo sí he estat tant en un correbou com en una “corrida”. Tot i que confeso que no em fan ni fred ni calor.

    No amagaré que m’ha alegrat el comentari de p_v_i, a qui tantes vegades li he dit “no” als seus comentaris i punts de vista; precisament sobre temes ètics ¡Qué immoral i sagaç que et mostres aquí!

    En aquest sentit, també em sorprèn, Jordi, la teva postura moral al respecte del dolor i la mort. ¿Segur que no t’has deixat enganyar per certes postures que actualment están de moda per europa? Al menys s’hauria de tenir en compte i reflexionar-hi 😉

    Actualment hi ha un discurs preponderant arreu, especialment als mitjans de comunicació i les escoles, i que diu: la violència, la crueltat i la mort són un perjuri descarat i evident contra la vida. ¿És cert això però? Preguntar-s’ho, preocupar-se per aquests temes, ja indica certa llibertat de pensament.

    El comportament dels homes i la mateixa història semblen confirmar més aviat el contrari del que arreu es pregona: que l’home disfruta de la vida essent cruel, agressiu, violent (recordo que el terme violent prové de vigor o vis, que vol dir força vital). I així ho demostren els acudits, que quan més cruels ens sonen més riure ens fan. Però és més, sembla ser que l’home frueix de la seva intel·ligència i el seu saber en la mesura que aquest el permet dominar, seduir i influir als demés ¡El permet exercir la seva voluntat lliurement sobre els demés! És ámpliament sabut que una “bona” persona és una persona estúpida, o sigui, inofensiva, incapaz de fer mal, de tornar-s’hi, d’exercir cap mena d’acció sobre els demés, sinó el contrari: manipulable, influenciable, sumisa ¡És una persona que renúncia! Tots els sants, per exemple, són sants perquè han renunciat a la vida en nom del més enllà.

    Felicitat i dolor segurament s’haurien de tractar com cares d’una mateixa moneda; però això sería atemptar contra totes les interpretacions teològiques que han dominat a occident des de fa dos mil anys i les quals han pautat els codis de bona educació, civilitat i cultura; aquestes pregonaven: el dolor i la felicitat son dos estat d’ànim antagònics -Desitgem el primer i hem d’evitar i eliminar el segon, ja que el dolor és el mal. I el discurs modern sobre el dolor és hereu directe d’aquest plantejament. Inclús Freud li costa apartar-se d’ell quan planteja el seu principi de plaer.

    Tanmateix, sembla inconfesable que la vida és mort, destrucció, dolor i crueltat; no voler o no poder acceptar-ho, no recrear-s’hi, negar-ho i acusar-ho, no implicarà no poder acceptar i disfrutar de la vida? De fet, voler apartar o amagar qualsevol forma de dolor de les nostres vides acaba per fomentar a gent incapaç d’aguantar res, de superar res, de disfrutar de res. El gran exemple fou Buda, supermimat pel seu pare.

    D’altra banda, al meu entendre la prohibició dels toros és un reflex de l’odi vers tot allò que sona a espanyol. Concec molts antitaurins i mai m’han demostrat el contrari. Més aviat m’han ensenyat que apel·lar a la crueltat com a argument és la màscara moral que han après a utilitzar per tal d’amagar que odien una cultura com la de la pandareta. I al final, els actors i emmascarats s’han acabat creient el seu propi paper… Ja no reconeixen que els mou l’odi o el rebuig vers allò espanyol i que durant anys els hi ha estat imposat; ara només són consciens de que s’amparen en un discurs moral. Només veuen el discurs moral i creuen ser defensors d’aquest. Però en realitat això és una farsa, interessant i curiosa, però una farsa.

    De totes maneres, insisteixo, a mi els toros em són força igual. El que trobo interessant són aquests emmascaraments, aquestes transformacions de la consciència, que s’enganya a sí mateixa i li plau capgirar allò que es cou lentament a dins seu. Això és digne d’estudi; tot el demés, deixe-m’ho per la banal discusió dels mitjans de comunicació que viuen de fer “safreix” i remoure el vesper.

    Ostres, quin rollo que us he fotut… En fi, se m’ha posat bé l’esmorzar. Salut.

    • No sé si em deixo manipular o influenciar, com dius, però el que és segur és que fa molts anys que els toros no m’agraden perquè veure el toro ensangonat, amb banderilles clavades al llom, o amb un picador clavant-li la pica i tot això, em fa mal i em crea malestar. No he anat mai a una plaça de toros ni n’he tingut mai ganes; n’havia vist de petit, perquè tenia un oncle a qui li agradaven veure’ls per la televisió. Potser és un trauma infantil, no ho sé. Però ha estat sempre bastant general. No m’ha agradat mai torturar les bèsties, vull dir el que qui més qui menys ha fet de petit amb mosques, sargantanes i qualssevol bestioletes que podíem i gosàvem atrapar.
      La teva reflexió sobre la violència intrínseca de l’home és molt interessant. L’Hannibal Lecter seria un cas extrem, de violència basada en una intel·ligència superior.
      No obstant, que la realitat sigui aquesta no ens ha de moure a acceptar-la amb resignació si comprenem que no està bé i que ens denigra, com crec que fan els espectacles basats en el sofriment. Crec que una de les virtuts més notables de l’home és la seva capacitat per a perfeccionar-se, que no vol dir ser perfecte.

      • ¿Per què no ser cruel ha d’implicar un perfeccionament de l’home? Potser és tot el contrari. Potser no poder aguantar el dolor, no saber-lo digerir, altarar-se davant del que hom experimenta és un signe de debilitat.

        En quan al que comentes de l’Hannibal lecter; em sembla que un clar exemple de violència basada en una intel·ligència superior és el que ha fet l’esglèsia durant segles: inventar-se un món imaginari, l’infern, i sotmetre la gent (inclús als homes més ferotges: els senyors de la guerra) en base al terror que inspiraba aquell món infernal. L’esglèsia va crear tota una civilització en base a una concepció terrorífica de l’existència. A nosaltres potser ens sona ridícul això de l’infern, ens en riem, però per milions de persones va suposar un profund neguit durant segles. Només cal llegir a Dante. D’aquí el profund respecte que sentien vers aquella mena de relats; i qui se’n burlava era jutjat per atemptar contra la vida mateixa.

        D’altra banda, el que si que poso en dubte, no és tant si un es veu manipulat e influenciat -Això em resulta relativament indiferent-, sinó a la capacitat de qüestionar-se coses. Em sembla que t’agrada fer-ho i per això he penjat el meu comentari; en cas contrari hauria passat olímpicament.

        Bé, dit això, el que ara em qüestiono és el fet d’emetre judicis en base a la sensibilitat. És a dir, et sents còmode jutjant una cosa com a bona o dolenta, permisible o no, en relació a si et provoca dolor i rebuix o bé afecció, tranquil·litat, plaer. Tanmateix, cal advertir que si hi ha quelcom que et desagrada, et fa patir, et remou l’estòmac, t’indigna o simplement no ho aguantes, diu més de la teva disposició que d’allò pròpiament. NO és aquest, llavors, un mal judici? Potser és preferible emprar altres judicis a l’hora de valorar si quelcom és bo o perjudicial abans que el de la sensibilitat. Tot i que la sensibilitat estigui tant de moda.

        En fi, és un tema complex; només era un apunt.

    • Mi estimado “contrincante habitual” Sr. RDC: No alcanzo a comprender dónde halla usted la inmoralidad en mi intervención, pero si es tan evidente, agradecería me la hiciese ver.
      Hemos apuntado en alguna ocasión un inicio de debate sobre consideraciones morales o éticas, que no hemos acabado de rematar, pero no sé si en este caso hay aplicación.
      Como ambos apuntamos cierto día, la ética habla del concepto general y se apoya en las consideraciones morales, más puntuales. La moralidad, como usted sostuvo y yo creo que apunté, tiene que ver con el cumplimiento o no de unas normas que un colectivo se da a si mismo, y la ética se refiere a la reflexión general sobre esa moralidad.

      En este caso (el de los toros) hay un debate encima de la mesa, y la moralidad está discutida (unos creen una cosa, otros otra, dentro de la misma comunidad). Pero yo no he dicho en mi intervención que estuviera a favor o en contra de los toros, sino que soy contrario a la prohibición.
      Por tanto, he centrado el debate, en la cuestión de si debe o no (ética y moralmente) un poder democrático (y por tanto partidista), ejercer ese poder (que deriva de las personas) para acotar a las personas (a todas) cómo vivir, prohibiéndoles unas cosas y permitiéndoles otras. Estoy en contra de los estados intervencionistas, y por tanto, soy contrario a que me obliguen a llevar cinturón de seguridad, a llevar un chaleco reflectante, a ir a 80 en vías preparadas para ir a mayor velocidad, a que me prohíban fumar (aunque no fume) en cualquier sitio cerrado, a que se me obligue a matricular a mis hijos en determinado colegio y no en otro, a que no pueda llevar burka si ese fuera mi deseo, a que no pueda colgar crucifijos si es fuese mi deseo, a que no consuma comida basura, etc, etc… Por contra creo, que la acción de un gobierno debe centrarse en resolver los problemas de las personas, es decir, gestionar, y no autorizar a unas y desautorizar a las otras. En la medida que un gobierno hace más una cosa que otra, considero que es mejor gobierno o no.

      En mi comentario anterior expresaba la opinión del que no entiende que hoy se blinde y ayer se prohibiera, máxime cuando, como intentaba explicar, toros y correbous son muy parecidos, aunque diferentes (incluso en cosas los correbous son peores). Si hoy la clase política actúa de manera diferente con el correbou a como lo hizo con las corridas es porque los razonamientos animalistas no fueron determinantes en la decisión anterior. Y si esto es así, se prohibió por razones políticas. Y que el poder prohibiera a unos ciudadanos y a otros no, simplemente por razones políticas, sería MORALMENTE reprobable. ¿o no? Sr RDC…

  5. Tinc un dubte sobre aquesta nova llei sobre els correbous. I és si es permetràn o no els bous embolats.
    Un correbou ens pot agradar o no, però l’ animal no es torturat com a les “corrides” o “bous embolats”.
    gràcies.

    • Piano, piano, si va lontano.

      A mi, personalment, ni m’han agradat mai les corrides de toros ni he vist mai, ni en tingut cap interès mai en assistir a cap correbous.
      A mí, em va semblar bé molt bé, la prohibició de les corrides de toros a Catalunya, dictada pel Parlament català i on els diputats i diputades, per fi, van votar sense consignes ni obligacions donades pel seu grup parlamentari. S’acabarà l’espectacle de la mort d’animals en un espectacle obert al públic.
      Em sembla recordar que el progrés , àdhuc semànticament, indica que es progressiu.

      Primer, es va suprimir la pena de mort. (persones humanes)
      Després, es va regular la cadena perpètua.
      Posteriorment, s’abordarà el tema dels 30 anys de duració màxima efectiva .

      Als correbous, que jo sapigui, no s’acaba amb cap animal mort. Sempre poden produir-se incidències extraordinàries, com quan s’escapa algun animalot perillós dels circs, que en ocassions acaba amb la mort de l’animal escapolit, pels perills per a la seguretat de les persones. Però no es prohibeixen els circs, ni es prohibiran. Espero.

      Que, desprès dels correbous, els animals estiguin destinats a ser sacrificats és una cosa similar al sacrific de vaques i bous que es fan cada dia a molts escorxadors. La mort d’aquests animals no es comercialitza, no es cap espectacle públic, i està regulat per les normès veterinàries i sanitàries animals. Com els pollastres, els galls, els conills, sacrificats en escorxadors , i de vegades encara a cases privades rurals, masos,etc., que també són sacrificats, seguint normatives, en escorxadors regulats. I sense cap espectacle organitzat al voltant.

      El que està prohibit,gràcies a Deu, són els combats entre galls, en espectacle, amb entrada, apostes, etc. O entre gosos. Vagin a finish ó no.

      Ah, i per precisar, la disposició parlamentària de protecció dels “correbous” va ser una iniciativa presentada el mes de febrer (no ara) per CiU, previ acord amb el grup parlamentari d’ERC. (Al febrer, no ara, 7 mesos després.).
      D’electoralisme, res de res. Una tramitació parlementària normal, endarrrida pel recurs al CGE que el PP va voler fer, i que es va fer. I el grup del PP va dur el proiecte al Consell de Garanties Estatutàries, que el va avalar. I el vot de 114 diputats, dels 133 presents, es molt i molt majoritari, gairebé unànim.
      Titllar d’electoralisme a la gairebé totalitat del Parlament votat una proposta presentada el febrer em sembla molt poc fonamentat i gratuït.
      Cordialment,
      Andreu
      ___________________________________________
      http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2010/09/el_parlament_acomiada_la_legislatura_blindant_els_correbous_i_oficialitzant_l_aranes_36319.php

      La protecció dels ‘correbous’ va ser impulsada al febrer per CiU a través d’una proposició de llei que el Parlament va aprovar tramitar, i que el Consell de Garanties Estatutàries va avalar a l’agost, després que el PP portés a l’organisme consultiu la proposició de llei com a protesta per que cenyeixi l’autorització de les festes amb toros a aquelles localitats on siguin tradició.

      També PP i C’s han destacat la “incoherència” de tots dos partits. Així, el diputat popular Juan Bertomeu, que ha enfadat a l’hemicicle en comparar les morts anuals de toros amb el nombre d’avortaments, ha acusat CiU i ERC de mostrar ara “com els salvadors de les festes amb bous” després ajudar prohibir els bous fa dos mesos.

      Des de les files de C’s, el seu president, Albert Rivera, ha criticat que “a alguns ja no els preocupin els animals”, i ha atribuït el canvi de posició de la federació i els republicans a la proximitat de les eleccions.

      CiU i ERC es defensen
      La diputada d’ERC Marta Cid s’ha defensat de les crítiques, i ha descartat que els republicans actuïn “incoherent”. Segons el parer de Cid, la norma serveix per no perdre la tradició dels ‘correbous’ i modernitzar. “No matem els animals al final ni cobrem entrada”, ha esgrimit la diputada republicana per justificar la seva posició.

      Des de les files de CiU, el diputat Francesc Sancho ha defensat la diferència entre les curses de braus i els ‘correbous’, ja que en els últims no s’acaba matant l’animal, i per això ha rebutjat que la federació es regeixi per “electoralisme “.

      Divisió de vots
      El grup del PSC ha votat aquest dimecres dividit al Parlament sobre la llei que protegeix els ‘correbous’. Dels seus 37 diputats, 32 han votat a favor d’aquests festejos taurins, dos han votat en contra i dos s’han abstingut.

      Els diputats del PSC que han rebutjat la protecció dels ‘correbous’ són Núria Carreras i Josep Maria Balcells (CpC), mentre que s’han abstingut el portaveu parlamentari adjunt, Joan Ferran (PSC), i Rosa Maria Ferrer, de CpC. No ha anat a la votació la presidenta del grup, Manuela de Madre.

      Han participat 133 dels 135 diputats. En total, el sí ha obtingut 114 vots a favor: els 48 del grup de CiU, 20 d’ERC – el president Ernest Benach no ha anat a la votació -, 14 del PP i 32 del grup socialista.Han votat ‘no’ els 12 diputats d’ICV-EUiA, als quals s’han sumat dos del grup socialista. Les abstencions han estat cinc: tres del grup mixt (Albert Rivera, Carmen de Rivera i José Domingo) i les dues socialistes

  6. ..m’agrada el toro com animal, plasticament es impressionant…no m’agrades ni les curses de braus ni els bous amb foc ni res semblant….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s