Dietari de campanya: la demanda del fiscal

23 de maig del 2010

Diada de Festa Major a la Guàrdia Pilosa, com cada segona pasqua. I dia de comunió de la neboda gran. Acabo tard, més del que voldria, i amb el neguit de què ha passat a la xarxa.

***

Vist.

Després de dos dies d’informacions i comentaris de tota mena, em sembla oportú fer un resum del cas del partit amistós entre Brasil i Portugal per a inaugurar l’estadi Bezerrao, de novembre del 2008, que ens serveixi de guia i situar-nos tots plegats:

Les irregularitats.

Els drets d’explotació del partit foren concedits a l’empresa Ailanto Marketing Ltd. pel govern federal de Brasília sense la licitació pública i els requeriments a què l’obliga la llei.

El preu pagat (9 milions de reals) està molt per sobre del preu de mercat i les despeses no van ser justificades degudament.

Ailanto Marketing Ltd. va ser creada expressament per a l’organització del partit amistós, malgrat que els drets de la selecció brasilera els deté l’empresa ISEC.

La contractació, l’acceptació de les factures i els pagaments van ser fets en un període de temps insòlitament ràpids.

Les empreses

Ailanto Marketing Ltda. Empresa qualificada de “fantasma”, creada expressament per a l’explotació del partit amistós entre Brasil i Portugal. Va obtenir-ne els drets de Bonus Sports Marketing.

ISEC. Empresa detentora dels drets de la selecció del Brasil. Va cedir a Bonus Sports Marketing els drets d’organització del partit amistós entre Brasil i Portugal.

Bonus Sports Marketing. Empresa detentora dels drets de la selecció de Portugal.

Les persones.

José Roberto Arruda. Governador de Brasília. Va contractar el partit amistós a través del secretari d’esports Agnaldo Silva de Oliveira. Arruda està implicat en l’Operació Caixa de Pandora, acusat de dirigir una xarxa de corrupció. Acaba de sortir de la presó.

Eduardo Duarte. Advocat. Va registrar l’empresa Ailanto Marketing Ltda. Implicat en l’Operació Santiagraha que va servir per a desmuntar una organització criminal condemnada per delictes financers i fiscals, blanqueig de diner negre, evasió de capitals, etc.

Ricardo Teixeira. President de la Confederació Brasilera de Futbol. Ja s’ha vist implicat en irregularitats semblants derivades de l’organització dels partits amistosos de la selecció del Brasil, segons la premsa brasilera.

Vanessa Almeida Precht, propietària d’una acció d’Ailanto Marketing Ltda.

Alexandre Rosell Feliu. Propietari de Bonus Sports Marketing. Administrador i propietari del 99% de les accions d’Ailanto Marketing Ltda. La premsa brasilera el qualifica d’amic “íntim” de Teixeira.

Els fets.

Davant de les irregularitats revelades per la premsa, el diputat del Partit dels Treballadors, Paulo Tadeu, va formular un seguit de preguntes i requeriments al govern federal per aclarir-les. Al marge del presumpte perjudici que s’hauria ocasionat a les finances públiques, Tadeu està preocupat per la imatge de Brasília de cara a l’organització del Mundial del 2014.

Les preguntes van motivar que el Tribunal de Comptes en fes un informe. I, posteriorment, que la fiscalia de l’estat federal obrís una investigació. Aquesta investigació ha provocat la següent demanda del fiscal en què apareix clarament encausat Alexandre Rosell Feliu.

ACP MPF vs. Arruda

En resum clar i català, aquest document diu el següent:

El Fiscal de Brasília (Ministério Público do Distrito Federal e Territórios) ha iniciat una acció per frau contra l’erari públic contra Ailanto Marketing Ltda., una companyia de què és administrador i soci al 99’9 per cent Alexandre Rosell i Feliu.

L’escrit de sol·licitud està firmat per cinc fiscals de Brasília.

La demanda es presenta contra José Roberto Arruda (en la data dels fets era Governador del Districte Federal), contra Agnaldo Silva de Oliveira (en la data dels fets era Secretari d’Esports del Districte Federal) i contra Ailanto, l’empresa d’Alexandre Rosell i Feliu.

Els fets que el Fiscal imputa a Ailanto són els següents:

– Firma del contracte entre Ailanto i el Govern del Districte Federal només una setmana abans del partit (12 de novembre del 2008), fet que evidencia, en opinió del fiscal, el caràcter irregular de la contractació, perquè en una setmana de temps no és possible organitzar la logística d’un esdeveniment d’aquesta mena.

– Firma de documents entre Ailanto i el Govern Federal fins i tot abans que s’iniciés el tràmit administratiu. En opinió del fiscal, aquesta circumstància evidencia que el procés administratiu va ser un mecanisme posat al servei de la contractació.

– El fiscal afirma que Ailanto és una societat de pantalla que no tenia els mitjans per a l’organització de l’esdeveniment. En aquelles dates, tenia un capital social de R$800 (uns 340 euros) i era domiciliada en un apartament residencial de Rio de Janeiro, apartament que en els documents s’afirma que és la residència d’Alexandre Rosell. Ailanto havia contractat, pel seu cantó, alguns dels drets necessaris per a l’organització de l’esdeveniment a una companyia de les Illes Caiman (ISEC) a través de Bonus Sports Marketing SL.

– Segons els fiscal, Ailanto hauria deixat de complir a més a més el seu contracte amb el Govern del Districte Federal, perquè un seguit de despeses que Ailanto hauria d’haver sufragat -en opinió del fiscal- haurien estat assumides finalment per la Federació Regional de Futbol de Brasília DF, amb càrrec a les entrades del partit.

– El fiscal imputa a Ailanto, de qui afirma ser una empresa ad hoc, haver actuat “amb ànim fraudulent i amb clara mala fe” en la contractació, raó per la qual el fiscal adreça les seves accions contra Ailanto de manera solidària junt amb els dos responsables polítics.

***

Després del primer post, van dir que era un tema de les webs brasileres. Després del segon, en què s’adjuntava les preguntes i la documentació del diputat del Partit dels Treballadors que va iniciar tot el procés, que era un afer que implicava el polítics brasilers i prou, que per a res afectava a Sandro Rosell. Tanmateix, en aquest tercer, tenim que segons la fiscalia, el tema va una mica més enllà i toca de ple Alexandre Rosell, el qual apareix encausat. El cas ha seguit i segueix el seu curs processal.