La reforma dels estatuts del FC Barcelona

Dilluns, la Junta Directiva del FC Barcelona, a més d’aprovar el codi ètic de què ja hem parlat, també va decidir impulsar una reforma dels estatuts del club. La notícia ha passat més desapercebuda però és d’una transcendència molt més profunda.

Aquesta serà la tercera vegada en menys de deu anys que els estatuts del FC Barcelona es reformen. La primera fou de gran abast i la inicià el president Joan Gaspart. La segona la completà la presidència de Joan Laporta i fou motivada, entre d’altres raons, per la traça amb què havia estat redactat l’article 29, aquell que provocà la convocatòria de les eleccions del 2006 per mandat judicial. I ara és el president Sandro Rosell qui n’impulsa la tercera.

Ja entenc que els estatuts d’un club no han de sacralitzar-se i que és bo que es vagin adaptant a les noves necessitats i als canvis socials que s’hi produeixen. Ara: trobo inoportú i molt perillós que cada nova junta directiva promogui la seva reforma. Els estatuts són la norma suprema del club i si bé és bo i adequat que es vagin modificant periòdicament, el que no hauria de passar és que se’ls magregés cada dos per tres, en funció del caprici o l’interès presidencial de torn.

El portaveu de la Junta directiva, Toni Freixa, ha explicat al web del club que els socis tenen un mes aproximadament per a fer-los arribar tots aquells suggeriments que creguin convenients, ells els aplegaran en un únic document i els lliuraran a una comissió d’experts, juristes i catedràtics de prestigi que en farà la síntesi i la reforma que en surti serà sotmesa a l’aprovació d’una assemblea extraordinària la primavera que ve. Per cert, que en aquesta mateixa entrevista Freixa també parla del codi ètic i afegeix que la comissió de control i transparència serà estatutària perquè no sigui “un codi estètic” (jo n’hi havia dit retòric) i dóna alguna pista de quin pot ser el funcionament.

L’objectiu d’aquesta reforma dels estatuts és reforçar els drets dels socis perquè puguin incidir en el govern del club d’una manera més efectiva, a través d’una Assemblea molt més representativa i que actuï com a l’òrgan suprem que és.

El propòsit és lloable i ja era hora que una Junta fes aquest pas, d’estudiar com pot tenir el club un Assemblea més participativa i representativa, i ara només cal esperar a conèixer la proposta que en surti per valorar-la.

Si de cas, el que sembla exagerat és el procés que s’endega. Obrir-se als suggeriments dels socis em sembla excessiu. Primer, perquè es pot entrar en un procés constituent, gairebé, de reforma il·limitada. Segon, perquè els estatuts del club és un material prou sensible i delicat com per a què se n’ocupin persones especialistes i prou. I, finalment, perquè als directius se’ls escull perquè prenguin decisions, especialment aquelles que són més complicades.

En aquest sentit, hauria trobat més prudent que la Junta directiva hagués encarregat a un grup d’experts juristes la reforma dient-los què volien tocar i per què ho volien tocar i que, un cop enllestida la proposta, l’haguessin sotmesa a l’aprovació de l’Assemblea. Esperem no prendre-hi mal.