Dietari de campanya: qui tem Laporta?
2 de juny del 2010
Dia de transició a la campanya amb les candidatures entretingudes en el recompte de les paperetes. És d’esperar que vagin més de pressa i que es barallin menys que no pas ho feren a les eleccions del 2003. Bon moment per a reflexionar. Per exemple, sobre el factor polític de què s’ha parlat amb una certa insistència, però amb més insinuacions que no pas afirmacions concloents i amb aprofundiment nul; no serveix per a res més que per a fer-se l’interessant, periodistes intrèpids a l’aguait. Puput.
***
Tenim: Rosell i Ferrer identificats i vinculats amb CDC de manera reconeguda i clara. Ingla, amb inglapendència familiar en el PSC. I Benedito, declaradament innocu, compte amb presència destacada de CDC a la llista. No vol dir res, en principi.
Ara: a qui de CDC o PSC li interessa més la victòria d’un dels seus candidats? A qualsevol dels dos i a cap. El PSC voldrà que guanyi Ingla, és clar. I CDC, Rosell o Ferrer? Rosell, en principi, perquè és el favorit de carrer; des del punt de vista convergent, ja va bé que Ferrer es mantingui en lliça perquè així o bé guanya o bé divideix el vot continuista i facilita la victòria de Rosell. Benedito també, però menys.
No és una batalla amb un interès polític evident. No val. De moment.
***
I Laporta? Posem que el Tribunal Constitucional riboteja encara més l’Estatut. I que la sentència es coneix aviat, prou abans de les eleccions com perquè Laporta s’erigeixi en líder del malestar catalanista que ja hi ha ara. Laporta cauria enmig del mapa electoral català, tan estable ell, i provocaria un terrabastall considerable; l’ona expansiva, per petita que fos, segur que a qui perjudica més és a CiU que ja es veu amb majoria absoluta altra vegada. La mossegada a ERC també seria profunda, però ERC sembla que no pinta res a les eleccions blaugranes.
I, ara: què volen CiU i el PSC? CiU, que Laporta en surti mort; el PSC, que Laporta en surti viu, però no gaire, suficient per aixafar la majoria absoluta a CiU, però no gaire per no trinxar del tot ERC. Complicat repetir un tripartit que l’establishment ja no vol. Ho té més fàcil CiU: guanya Rosell i deixa els arxius al contenidor; vol de la puput. Laporta sense defensa mediàtica a l’abast, difícil fer-se el mort i ressuscitar.
Hi ha hagut pacte? Ho sembla.
***
Ara, ja val? O, tant se val?
http://www.goear.com/listen/a6cf55b/Jordi-Cardoner–no-mas-socios-Jordi-Cardoner
Declaraciones de Jordi Cardoner
http://www.goear.com/listen/8e0b428/sandro-contra-los-africanos-de-la-cantera-sandro-rosell
Sandro contra los africanos de la cantera
Laporta en política dura dos tardes… me apuesto una cena en el Drolma (sin tarjeta visa Barça) a que se pasa los próximos tres meses en los juzgados… alguien que quiera invitarme se atreve? me parece muy inocente darle tanta repercusión a Laporta en el terreno político… de momento ya han unido su nombre al “pretoria”… a medida que se le vea la oreja iran saliendo cosas… o de verdad creemos que en este país se puede hacer política desde la independencia?
´Jordi: És possible que tu i altres em qualifequeu d’inocent o d’il·lús, però em pregunto: es bona aquesta intromissió de la política en el Barça. Un apolítica que pensa més en el partit que en el pa.is, en redits electorals que no pas en el be del club?.. Com deia en un escrit anterior, no en te prou CiU amb la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, uns quants consells comarcals, molts d’ajuntaments i algunes diputacions com que ara també vulgui”governar” el Barça. I dic aio de CiU perque el que he vist en l’acte que es celebrà a les Terres de l’Ebre, i més concretament a Tortosa, en la presentació del candidat Rosell, em va semblar un xic escandalòs. Em fa por un Barça Convergent o un Barça Socialista. Em sembla que si això passa el país en surt perdent. Necessitem punts de trobada, espais comuns i el Barça, al menys per a mi, ha estat aquest espai comú on tots hi caviem. Ja se que és difícil , i ingenu, demanar aquesta independència. La paraula que sembla màgica quan fa referencia a un atre context i que , sembla, tan costa de preservar quan es tracrta del Barça. El que em preocupa, també, és que ja s’ha perdut la vergonya i sembla com si tot s’hi val. En anteriors eleccions aquesta qüestió no era tan palesa. Si és veritat que ningú ignorava quins eres les filies i fòbies del senyor Nuñez, d’en Gaspart o del mateix Montal. I també és veritat que eren altres temps i amb un context sociopolític prou diferent. Però ara, a que ve tot això?. Jo vull un predident que no necessiti de consignes, que estigui hipotecat per decisions alienes i que pensi en el Barça com aquesta casa comú dekl sentiment culé. No vull que els partits polítics embrutin el que és, ha estat i representa el Barça. No votaré Rosell per la seva excesiva dependència política envers CiU, si puc confirmar el compromís o vinculació del grup d’Ingla amb el PSC, tot i que he donat el meu suport a aquesta candidatura, tampoc el votarè, i si no hi ha la netadat i independència necessaria envers cap partit o força política, em quedaré a casa. Les eleccions en el Barça no poden ser unes primàries per a la Generalitat. Continuaré amb la meva ingenuïtat, la prefereixo a la manca d’ètica que altrtes volen justificar. Pder guanyar no tot s’ho val.
ERC sembla que no pinta res a les eleccions blaugranes?, n’estàs segur a mi em sembla que sí. Conec bastanta gent d’ERC, que s’està inclinant per l’Ingla, en canvi algun dirigent aposta per Rosell.
Pacte Rosell-Ferrer-Benedito. Ara si que m’ho crec!
Tema Brasília: Ferrer i Benedito muts i a la gàbia. Benedito denuncia tema Uzbekistan, li sembra gravíssim que diria aquell, en canvi tema Brasília, res. Només parlen de guerra bruta, au va!
Incorporació del sr. Capdevila (CDC) a la llista del sr. Benedito.
Signatures: no hi ha res clar. Ja es parla de que el sr. Rosell n’hi ha passades al sr. Benedito. Com més seran més partiran el vot.
Declaracions de Pilar Rahola al programa 59 segons de TV2 (poders fàctics amb Rosell)
I jo que vaig donar la meva signatura al sr. Benedito…quina tristesa.
El diari “La Reppublica”, a Itàlia, assegura que si guanya Rosell, Guardiola podria marxar a l’Inter per falta de feeling amb el candidat. No m’estranyaria gens. Va ser el Rosell qui va fer fora al Tito Vilanova per colocar els seus colegues al futbol base.
Els diaris de Madrid ho saben, i per això els interessa que surti en Rosell, perquè si és així el Guardiola no seguirà.
A mi me resultaría muy raro la verdad. Por muy buena relación que tenga Guardiola con Tito Vilanova “intuyo” que la tendrá mejor con su hermano… que si no me equivoco entró en Nike de la mano de Rosell, etc etc…. vamos, aunque solo sea por lealtad familiar se me haría raro ver a Guardiola diciendo que se va por falta de feeling… pero cosas mas raras se han visto
De fet, no seria tan estrany. Per falta de “feeling” amb el Pep, l’Eto’o ja no hi és.
A més, no ho diu cap diari català, ni espanyol, ni tan sols esportiu. Quin interès pot tenir aquest diari romà en desvirtuar unes eleccions del Barça?. Suposo que cap. Llavors, d’on han tret la noticia? Qui la filtrat? No ho sé, però el Pep va ser molts anys a Itàlia, i el Manel Estiarte també….
El feeling o no feeling es lo de menos.
Tu esperate a que Rosell se ponga a hacer de Floren fichando brasileños con sus empresas de intermediarias y verás lo que dura Pep en el Barça.
Discutiendo con amigos Rosellistas siempre lo defienden diciendo que fichó muy bien el año y medio que fué directivo, sabe fichar, OK. Justo lo
….justo lo que no debe hacer el presidente del Barça, meterse en el area deportiva.
Estoy de acuerdo de que Laporta en política no se comería los turrones. Una cosa es el Barça, que si cuentas con apoyos mediáticos y eres un vendehumos, haces lo que quieres ya que por desgracia los socios tenemos mecanismos de control de la directiva muy limitados por no decir nulos.
En política es diferente. Tienes rivales que a la que pueden te clavan el cuchillo.Y un personaje como Laporta, tan polémico en lo personal y en sus actuaciones, sería una diana perpetua.
Y hay temas que saldrán a la luz pública de su mandato en el club que le ocasionarán graves consecuencias si la directiva que entre va a por él.
Un tema que no has comentado Jordi, y que es muy relevante en estas elecciones, es que por el momento ya van dos reveses a la junta electoral por sus ilegales actuaciones.Y ojo que aun serán más.Me parece muy grave este asunto y tener una junta electoral tan partidista y parcial , que fomenta el oscurantismo y la falta de transparencia, es una inmoralidad.
No lo he comentado. Me parece muy mal, en general, cualquier comportamiento partidista y parcial. Aunque los dos casos son matizables y no los observo con la gravedad que comentas y se ha denunciado. Encuentro positivo que los precandidatos hayan podido comunicarse con los socios a través del club. Me parece mal que no se haya dado la oportunidad a los demás, pero entonces habría que saber exactamente porqué el resto no lo pidió. Yo no lo sé. Y sobre los interventores, creó que en todas la mesas debe haber una por candidatura. Aunque entiendo al club por la experiencia de la validación del 2003, con todo el alboroto y obstruccionismo que hubo por parte de los interventores.
Artícle brillant!!
Sap greu que el món funcioni d’aquesta manera… realment espero que en Joan Laporta se’n surti i aconsegueixi entrar al Parlament, és necessari que es trenqui l’hegemonia dels partits.
Pel què fa les eleccions del Barça… no me n’agrada cap! Llàstima que en Godall no sabés aguantar, hagués sigut un candidat LLIURE, com en Laporta.
Bé, continuo pensant que no és gaire bo que hi hagi implicació dels partits polítics en les eleccions a la presidència del Barça. Tot candidat- només faltaria- te el seu dret a tenir i expressar llurs opinions i opcions polítiques, però no hem de implicar en aquestes opcions a institucions com el Barça. Els partits ja tenen els seus propis àmbits de debat i de participació. Per què han de controlar altres àmbits?. Em sorprèn la normalitat amb que s’assumeix un fet com aquest ( que si al darrera d’aquest candidat hi ha aquest partit, que si a l’altre li dona suport tal força política…). No és bo que a curt o llarg termini s’acabi identificant el Barça amb una determinada força política -sigui la que sigui-. Això pot hipotecar el fet del sentiment comú que ens uneix a tots els culers. El nostre País, Catalunya, necessita espais comuns,punts de trobada. No potser, no és bo, ni per al Barça ni per al País,que les eleccions a la presidència del Barça esdevinguin una mena d’eleccions primàries a la Generalitat.
Jo crec que de vegades no tenim prou coneixement del comportament de la opinió pública. El comentari final que fa en Jordi Badia i diu “Laporta sense defensa mediàtica a l’abast, difícil fer-se el mort i ressuscitar”, em sembla fet molt a la lleugera.
A mi em sembla que quan parlem de l’opinió pública no es tracta de si es diuen o s’amaguen veritats (no hi han fets ni veritats de fet, sinó interpretacions factuals), si algunes coses surten a la llum o o no, sinó que la opinió pública és guanya o es perd. No sé si m’explico gaire bé…
Per exemple, una notícia per sí mateixa no és ni bona ni dolenta per la imatge d’una persona pública. Depèn de la potència i l’art de saber guanyar-se el favor de la gent d’aquesta persona pública. En Rossell, per exemple, ha sabut beneficiar-se d’una notícia (cas Brasilia) que per molts altres candidats hauria estat nefasta.