El millor equip del món!
Prop del títol, lluny d’Europa
El millor futbol, cap a Wembley
La Lliga pot esperar, la Champions no
Amb un peu a la final, un i prou
L’entrenador del FC Barcelona, Josep Guardiola, ha fet bé de demanar prudència als seus jugadors i als mitjans de comunicació i no donar l’eliminatòria de semifinals de la Lliga de Campions contra el Reial Madrid com a resolta, tot i la contundència del 0 a 2 del Santiago Bernabéu, i ajornar qualsevol celebració i eufòria al tancament de la feina, dimarts al Camp Nou.
D’altres vegades he considerat que a Guardiola se li n’ha anat la mà a l’hora d’alertar els culers sobre les dificultats del rival de torn. En el seu posat greu hi ha un vessant pedagògic i de reconeixement del l’esforç dels seus futbolistes i del valor dels triomfs que estan aconseguint i, en darrer terme, també és una mostra de respecte envers els contraris. Tot plegat és una manera de fer i són uns elements discursius que bona falta fan i que, si fossin generals, farien anar el futbol per camins més recomanables. No obstant, a vegades trobo que en fa un gra massa. La sal i el pebre són excel·lents condiments quan s’empren en les dosis adequades.
Ara: en aquest cas, crec que Guardiola ha fet molt bé perquè és del tot cert que el Barça no té l’eliminatòria resolta. Té el Madrid al sac, però encara no l’ha lligat. Seria el mateix que si hagués arribat a la mitja part del partit vencent per 2 a 0. Probablement, tot i la claredat del marcador, encara ningú no donaria la victòria per segura. Doncs, si fa no fa, el cas ve a ser el mateix. Una eliminatòria a doble partit és un matx de 180 minuts (o més) amb una mitja part d’una setmana i amb canvi de terreny inclòs.
Tanmateix, és ben veritat que els blaugranes poden afrontar la tornada amb moltes garanties de superar-la. A banda dels factors més evidents, la disputa del partit al Camp Nou i amb el suport del seu públic i les baixes per sanció de Pepe i Sergio Ramos, em fa l’efecte que l’avantatge més decisiu que ofereix el 0 a 2 amb què començarà el partit, és l’obligació a què es veurà empès el Reial Madrid a ser més ofensiu, amb la qual cosa el joc, en pura teoria, ha de ser molt més obert i, si hem de jutjar pel que ha passat fins ara, cada vegada que els merengues han volgut jugar contra els blaugranes amb les mateixes armes i han ofert un enfrontament a camp obert han sortit ben escaldats.
Tot això, ja es veurà i parlar-ne és xerrar per no callar. Ara: vist el que s’ha de veure i sentir, trobo més higiènic fer aquest tipus d’especulacions que no pas perdre el temps comentant comportaments de professionals que estan convertint el futbol en una disciplina no apte per a menors ni per a esportistes.
